Els alumnes de l'Institut Serrat i bonastre ja han acabat l'adaptació de la llegenda El pastor i la sirena. (-cat.pdf -cast.pdf-)
Enguany, amb els alumnes de 2n d'ESO hem treballat a classe de llengua les llegendes de transmissió oral. Cadascú va demanar a casa que li expliquessin una i després les vam compartir oralment a classe. Després es van inventar una, intentant explicar l’origen d’algun ser o esdeveniment en forma de llegenda.
Va ser en aquest moment que vam introduir el projecte d’intercanvi amb Tànger i ens va semblar que la llegenda de l’Empordà era com una metàfora d’aquest intercanvi.
Vam començar a escriure diverses versions de forma cooperativa, fins que ens vam quedar amb la que presentarem als nostres partenaires.
Mentre, vam conèixer diverses versions: L’Habanera del grup “Mar endins”, el llibre de la M. Àngels Gardella i la Francina Gili (Brau edicions), la sardana de l’Empordà d’en Joan Maragall i l’Enric Morera... I vam copsar cop la tradició oral conté diferents versions de la mateixa història, tant legítimes totes elles com les que havíem escrit a classe.
Vam aprofitar el català de principis de segle d’en Maragall per parlar de la tasca de normativització que es va fer amb la llengua catalana. Ens servirà més endavant per quan investiguem sobre la llengua amaziga i els treballs que s’hi estan fent actualment en aquest sentit. La nostra intenció és posar els dos mons culturals en paral•lel, per tal de posar-nos en peu d’igualtat a l’hora de fer els intercanvis. A més de la llengua amaziga volem investigar els viatges que va fer IBN Batuta i comparar-los amb els d’en Marco Polo.
Per començar, hem passat un qüestionari inicial als alumnes amb dues preguntes: "Què en sabeu de Tànger? Podríeu dibuixar un mapa i situar-la?" i "Què us agradaria conèixer a través d'aquests intercanvis que iniciem?" Molt interessants les respostes. Llevat de 3 noies que sabien alguna cosa del te i les catifes... la resta, o no en saben gairebé res, o recorren a una col•lecció de tòpics i estereotips. Els marroquins semblen invisibles, com si no existissin... La conclusió va ser que en sabem res ben poc.
Això fa més urgent i apassionat el viatge que hem encetem tots plegats. La canalla està molt engrescada preparant el conte i la carta de presentació perquè pensen que els corresponsals marroquins s'estaran fent les mateixes preguntes que ells. Hi ha expectació i il•lusió tan a nivell d’alumnat, com de professorat.
Enguany, amb els alumnes de 2n d'ESO hem treballat a classe de llengua les llegendes de transmissió oral. Cadascú va demanar a casa que li expliquessin una i després les vam compartir oralment a classe. Després es van inventar una, intentant explicar l’origen d’algun ser o esdeveniment en forma de llegenda.Va ser en aquest moment que vam introduir el projecte d’intercanvi amb Tànger i ens va semblar que la llegenda de l’Empordà era com una metàfora d’aquest intercanvi.
Vam començar a escriure diverses versions de forma cooperativa, fins que ens vam quedar amb la que presentarem als nostres partenaires.
Mentre, vam conèixer diverses versions: L’Habanera del grup “Mar endins”, el llibre de la M. Àngels Gardella i la Francina Gili (Brau edicions), la sardana de l’Empordà d’en Joan Maragall i l’Enric Morera... I vam copsar cop la tradició oral conté diferents versions de la mateixa història, tant legítimes totes elles com les que havíem escrit a classe.
Vam aprofitar el català de principis de segle d’en Maragall per parlar de la tasca de normativització que es va fer amb la llengua catalana. Ens servirà més endavant per quan investiguem sobre la llengua amaziga i els treballs que s’hi estan fent actualment en aquest sentit. La nostra intenció és posar els dos mons culturals en paral•lel, per tal de posar-nos en peu d’igualtat a l’hora de fer els intercanvis. A més de la llengua amaziga volem investigar els viatges que va fer IBN Batuta i comparar-los amb els d’en Marco Polo.
Per començar, hem passat un qüestionari inicial als alumnes amb dues preguntes: "Què en sabeu de Tànger? Podríeu dibuixar un mapa i situar-la?" i "Què us agradaria conèixer a través d'aquests intercanvis que iniciem?" Molt interessants les respostes. Llevat de 3 noies que sabien alguna cosa del te i les catifes... la resta, o no en saben gairebé res, o recorren a una col•lecció de tòpics i estereotips. Els marroquins semblen invisibles, com si no existissin... La conclusió va ser que en sabem res ben poc.Això fa més urgent i apassionat el viatge que hem encetem tots plegats. La canalla està molt engrescada preparant el conte i la carta de presentació perquè pensen que els corresponsals marroquins s'estaran fent les mateixes preguntes que ells. Hi ha expectació i il•lusió tan a nivell d’alumnat, com de professorat.
Heu fet una bona feina. No és una feina fàcil sintetizar amb tanta gràcia la llegenda en un sol full. Felicitats a tots.
ResponElimina