La sirena i el pastor : Dibuixos

École Sidi Ahmed Ben Ajiba ens ha enviat aquest dibuixos de la versió de la llegenda de l'empordà que han fet els alumnes de l'Institut Serrat i Bonastre

El pastor i la sirena en amazic

Ja tenim la traducció El pastor i la sirena en amazic. Ens la fet arrivar Linguamon.

Afegim informació sobre la llengua amaziga, si en voleu saber més podeu anar a la pàgina web de Linguamon

La recuperació de la llengua escrita i el seu conreu culte no s'ha iniciat fins a mitjan segle XX, amb la recuperació de la consciència com a poble dels amazics. El seu ús generalitzat passa, tanmateix, per l'elecció de l'alfabet que s'ha d'utilitzar: el tifinagh, l'àrab o el llatí. Actualment es fan servir tots tres, encara que l'opció que sembla tenir més possibilitats és l'escriptura llatina, acompanyada d'un ús simbòlic del tifinagh. L'elecció d'una o altra pot ajudar més o menys a la generalització de la pràctica de la llengua escrita

La sirena i el pastor

Els alumnes de l'Institut Serrat i bonastre ja han acabat l'adaptació de la llegenda El pastor i la sirena. (-cat.pdf -cast.pdf-)

Enguany, amb els alumnes de 2n d'ESO hem treballat a classe de llengua les llegendes de transmissió oral. Cadascú va demanar a casa que li expliquessin una i després les vam compartir oralment a classe. Després es van inventar una, intentant explicar l’origen d’algun ser o esdeveniment en forma de llegenda.

Va ser en aquest moment que vam introduir el projecte d’intercanvi amb Tànger i ens va semblar que la llegenda de l’Empordà era com una metàfora d’aquest intercanvi.
Vam començar a escriure diverses versions de forma cooperativa, fins que ens vam quedar amb la que presentarem als nostres partenaires.

Mentre, vam conèixer diverses versions: L’Habanera del grup “Mar endins”, el llibre de la M. Àngels Gardella i la Francina Gili (Brau edicions), la sardana de l’Empordà d’en Joan Maragall i l’Enric Morera... I vam copsar cop la tradició oral conté diferents versions de la mateixa història, tant legítimes totes elles com les que havíem escrit a classe.
Vam aprofitar el català de principis de segle d’en Maragall per parlar de la tasca de normativització que es va fer amb la llengua catalana. Ens servirà més endavant per quan investiguem sobre la llengua amaziga i els treballs que s’hi estan fent actualment en aquest sentit. La nostra intenció és posar els dos mons culturals en paral•lel, per tal de posar-nos en peu d’igualtat a l’hora de fer els intercanvis. A més de la llengua amaziga volem investigar els viatges que va fer IBN Batuta i comparar-los amb els d’en Marco Polo.

Per començar, hem passat un qüestionari inicial als alumnes amb dues preguntes: "Què en sabeu de Tànger? Podríeu dibuixar un mapa i situar-la?" i "Què us agradaria conèixer a través d'aquests intercanvis que iniciem?" Molt interessants les respostes. Llevat de 3 noies que sabien alguna cosa del te i les catifes... la resta, o no en saben gairebé res, o recorren a una col•lecció de tòpics i estereotips. Els marroquins semblen invisibles, com si no existissin... La conclusió va ser que en sabem res ben poc.
Això fa més urgent i apassionat el viatge que hem encetem tots plegats. La canalla està molt engrescada preparant el conte i la carta de presentació perquè pensen que els corresponsals marroquins s'estaran fent les mateixes preguntes que ells. Hi ha expectació i il•lusió tan a nivell d’alumnat, com de professorat.