És una cançó de bressol en la que es crida a la son perquè vingui. També es fan invocacions als sants perquè ens ajudin a fer dormir l’infant i a fer-lo créixer. I dolçament li promet al nadó que si s’adorm la mare li portarà pinyonets i si no s'adorm "sorretes a les anquetes"
Sant Magí, feu-me’l dormir,
Sant Joan, feu-me’l ben gran
que sa mare n’és al camp
que n’hi portarà cosetes:
a la falda, pinyonets,
a les mans, avellanetes,
i als que no volen callar
surretes a les anquetes.
Soneta, vine’m a l’ull
que no he dormidet encara:
soneta, vine’m a l’ull,
que no he dormit avui.
Son, soneta vine aquí,
a la voreta al coixí:
quan la soneta vindrà
lo Josepet dormirà.
La cançó de ororoi
és una cançó molt llarga,
comença en la oroïna
I acaba en la oroiana.
Sant Joan, feu-me’l ben gran
que sa mare n’és al camp
que n’hi portarà cosetes:
a la falda, pinyonets,
a les mans, avellanetes,
i als que no volen callar
surretes a les anquetes.
Soneta, vine’m a l’ull
que no he dormidet encara:
soneta, vine’m a l’ull,
que no he dormit avui.
Son, soneta vine aquí,
a la voreta al coixí:
quan la soneta vindrà
lo Josepet dormirà.
La cançó de ororoi
és una cançó molt llarga,
comença en la oroïna
I acaba en la oroiana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada