Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris En Pere sense por. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris En Pere sense por. Mostrar tots els missatges
divendres, 24 de febrer del 2012
Carta a l’escola Mae el Aine, de Tànger.
Estimats amics de Tànger,
Us agraïm el vostre esforç i col•laboració per continuar la nostra història. Ens ha agradat molt el vostre final, ja que nosaltres havíem pensat acabar-lo d’aquesta manera. Heu sabut trobar les pistes que us vam donar com: el braçalet i la relació de la indigent amb la mare d’en Joan. El vostre final és molt emocionant i sentimental.
Ha sigut una experiència agradable i inoblidable i esperem que a vosaltres també us hagi agradat aquesta experiència.
Estem fent les il•lustracions del vostre conte “La moneda d’or”. Us agradarà el nostre final?
També ens agradaria saber el vostre final de “La moneda d’or” per saber com acabàveu vosaltres el conte i quines diferències hi ha.
Esperem les vostres notícies.
Una abraçada de part dels alumnes de 1r d’ESO de l’IES J. Serrat i Bonastre.
Barcelona, 23 de febrer del 2012
divendres, 23 d’abril del 2010
En Pere sense por: Dibuixos
El Collége Al Irchad de Tànger ha enviat aquests dibuixos de la versió del conte "En Pere sense por" que ha escrit l'Escola Drassanes de BCN
divendres, 19 de març del 2010
En Pere sense por
Els alumnes de l'escola drassanes han gravat el conte d'En Pere sense por amb l'ajuda dels responsdables de la ràdio de l'escola.
divendres, 5 de febrer del 2010
En Pere sense por en àrab
dijous, 4 de febrer del 2010
d'En Pere sense por en amazic
Ja tenim la traducció d'En Pere sense por en amazic. Ens la fet arrivar Linguamon.
Afegim informació sobre la llengua amaziga, si en voleu saber més podeu anar a la pàgina web de Linguamon
Tanmateix, al costat dels factors anteriors, l'expansió de l'islamisme i la ràpida arabització consegüent dels habitants de la zona, conjuntament amb l'absència de tradició escrita, és en gran part responsable del retrocés de la llengua i de la disparitat dels dialectes.
Els dialectes més importants, pel nombre de parlants i per l'extensió geogràfica són el cabilenc o taqbaylit i el taixawit a Algèria; el rifeny o tarifit, el tamazight i el taixelhit al Marroc, i els dialectes tuaregs al desert entre Algèria, Níger, Mali i Burkina Faso. Les dades sobre el nombre de parlants són aproximades, perquè no se n'ha pogut fer mai una estadística fiable i sovint els mateixos amazigòfons no es declaren com a parlants de la llengua.
Afegim informació sobre la llengua amaziga, si en voleu saber més podeu anar a la pàgina web de Linguamon
Tanmateix, al costat dels factors anteriors, l'expansió de l'islamisme i la ràpida arabització consegüent dels habitants de la zona, conjuntament amb l'absència de tradició escrita, és en gran part responsable del retrocés de la llengua i de la disparitat dels dialectes.
Els dialectes més importants, pel nombre de parlants i per l'extensió geogràfica són el cabilenc o taqbaylit i el taixawit a Algèria; el rifeny o tarifit, el tamazight i el taixelhit al Marroc, i els dialectes tuaregs al desert entre Algèria, Níger, Mali i Burkina Faso. Les dades sobre el nombre de parlants són aproximades, perquè no se n'ha pogut fer mai una estadística fiable i sovint els mateixos amazigòfons no es declaren com a parlants de la llengua.
dilluns, 16 de novembre del 2009
Treballant el projecte
Els nens i nenes de la classe de 4t de l'escola Drassanes, han treballat molt entussiasmats en el projecte. L'Ayoub, la Ikram i la Latifa ens van poder explicar un munt de coses de Tànger, doncs tot i ser d'altres ciutats de Marroc, hi havien estat: "L'Ayoub ens va dir que aquest estiu passat, va estar dos dies des de Barcelona, per arribar-hi, ja que cal que el cotxe pugi a un gran vaixell i hi ha moltes cues"Vem decidir en primer lloc, que faríem una carta als nens i nenes de l'escola Al Irchat on cada nen i nena de la classe es pogués presentar. De seguida ens en vam adonar que L'Ónik, el Foissol, el Roggi,la Seher i la Sania, feia poc que acabaven d'arribar de Pakistà, la Xina i Bangladeix i que malgrat no saber encara escriure, també volien participar. Així va néixer l'equip de fotògrafs de la classe, per tal de poder ensenyar als nens de tànger, la nostra escola, i aquells llocs del barri que ens estimem més.Després va venir el treball del conte. Per cert, vem descobrir que hi ha dues versions amb finals diferents i que fan referència a la manera en com en Pere descobreix la por (com podeu veure en el dossier, les nenes de la classe, que son majoria, s'han decidit pel raig d'aigua freda de la princesa).El resultat ha estat un petit dossier que hores d'ara, ja està a punt per sortir amb la caravana. El podeu veure:
Dibuixa'm un conte
View more presentations from Drassanes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
