La Marieta cistellera és una dansa cantada que ens parla de l'ofici de fer cistells. Explica l’encàrrec d’una panera per a collir clavells que fa un jove. La Marieta li respon que si els clavells haguessin de ser per ella, si que li faria la panera. Però a la darrera estrofa li deixa a entendre que ja està compromesa i que les flors que té preparades les reserva per al seu promès.
Aquesta cançó a part d’explicar aquest ofici és una sardana curta, antigament es posava al final d’un contrapàs i més endavant ja van prendre cada un independència esdevenint dos balls diferents. La sardana curta consta de 24 compassos, 8 pels curts i 16 pels llargs, es balla en cercle i agafats de les mans. Més endavant es van començar a escriure sardanes més llargues i sense tanta rigidesa estructural, la sardana llarga.
La sardana és la dansa tradicional de Catalunya i és la que ens representa
tu que en saps de fer cistells
me'n faràs una panera
per anar a collir clavells.
Tra làrala, làrala, la, la,
làrala, làrala, làrala, la,
la, la, la, la, la, làrala, làrala,
làrala, làrala, làrala, la,
La panera jo et faria,
oh, galan, galan fadrí,
la panera jo et faria
si els clavells fossin per mi,
Tra làrala, làrala, la, la,
làrala, làrala, làrala, la,
la, la, la, la, la, làrala, làrala,
làrala, làrala, làrala, la,
Una rosa en tinc en aigua
i un clavell en tinc en fresc
pel dia de Sant Josep
que és el sant del meu promès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada